Si l\u2019escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el c\u00f2mic Fern\u00e1n-G\u00f3mez, a escoltar.<\/p>\n\n
Durant uns quants anys vaig tenir el privilegi d\u2019estar prop d\u2019ell i escoltar-lo.<\/p>\n\n
Escoltar-lo, entre d\u2019altres, la hist\u00f2ria de Fernanda L\u00f3pez, \u201cla rossa\u201d, la seva bes\u00e0via, de qui va heretar el color de cabells i que era de Valdelaguna, un poble devora Chinch\u00f3n, el meu. I la de Carolina G\u00f3mez, cosidora, l\u2019\u00e0via que va cuidar la seva infantesa com Natividad L\u00f3pez, amb les seves feines, va cuidar la meva.<\/p>\n\n
Intercanvi\u00e0rem i compart\u00edrem coincid\u00e8ncies en tantes altres hist\u00f2ries.<\/p>\n\n
Hist\u00f2ries de superviv\u00e8ncia, d\u2019abs\u00e8ncies, pors, esperances, somnis: de llibertat, de \u201cser qualc\u00fa\u201d, de ser, per qu\u00e8 no?, Jackie Cooper, \u201cel de L\u2019illa del tresor\u201d, i tamb\u00e9 \u201cescriptor de novel\u00b7les de Salgari\u201d.<\/p>\n\n
Ferma, orgullosament resolta en la seva melangia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se.<\/p>\n\n
Ecos de Baroja, Gald\u00f3s, Barea… rondaven per aquella mem\u00f2ria.<\/p>\n\n
Tamb\u00e9, a trav\u00e9s de la de Fernando, se m\u2019apareixien les veus de la seva \u00e0via i de la meva, la llunyana de Carola, la seva mare, la de Mar\u00eda, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el \u201cjoder qu\u00e9 piernas\u201d del seu prom\u00e8s.<\/p>\n\n
La veu del nin somiador, la del meritori amb el seu grapadet de castanyes seques a la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa…<\/p>\n\n
Veus en una sola veu.<\/p>\n\n
Confii que m\u2019escolteu amb la mateixa o semblant emoci\u00f3 amb qu\u00e8 jo l\u2019escoltava a ell,<\/p>\n\n
el n\u00e9t de la cosidora,<\/p>\n\n
el fill de la c\u00f2mica.<\/p>\n\n
Jos\u00e9 Sacrist\u00e1n<\/strong><\/p>\n\n